Recomanació d'un llibre

¡Invisibles!

R.L Stine

1. Dades del llibre.

Autor: R.L Stine

Títol: ¡Invisibles!

Editorial: ------

Any de publicació: 1999

Biografia: http://fr.wikipedia.org/wiki/R._L._Stine

2. Dades.

- Gènere: Fantasia

- Sinopsi: El dia del seu aniversari, Max troba a l'àtic de casa una mena de mirall màgic. Aquest pot convertir-lo en invisible. A partir d'aquest moment Max i els seus amics comencen a practicar el joc de l'amagatall. Però Max s'adona que està perdent el control. Com més temps roman invisible, més difícil li resulta tornar enrere. Fer-se invisible arriba a ser un joc perillós. La propera vegada que Max es faci invisible ,tornarà o es quedarà així per sempre?

3. Perquè he triat el llibre.

Jo he triat el llibre perquè m’agradava molt la portada i era en castellà. Això és el que vull que tinguin els llibres i com que m’apassionen els llibres de misteri o fantasia aquest llibre era ideal.

4. Valoració personal.

És un llibre en castellà i fàcil de llegir ja que no té cap mot amb dificultat.
La història és molt fàcil i s’entén a la primera, no fa falta llegir alguna frase dos vegades com en altres llibres ( jo sóc d’aquests que tenen que llegir les coses dos vegades per assabentar-me )

5. Recomanació.

Jo el recomanaria a tota aquesta gent que li agrada llegir llibres que no són reals per oblidar-se’n del món durant un temps i ser el protagonista de la història que al final acaba amb un final feliç.

Crònica de la sortida al museu d’història de Barcelona

Crònica de la sortida al museu d’història de Barcelona

L’1 de Febrer de 2011 els nens de 2n vam anar a visitar el museu d’història de Barcelona.Vam agafar la línia 2 de color lila de metro des d’Artigues fins a Passeig de Gràcia.

Només arribar La Tutora, que per cert va portar a la seva filla Mariona, ens va dir que prenguéssim apunts de les coses que ella anava dient. Després de donar un bon passeig per Barcelona vam anar a la Plaça de Catalunya per esmorzar i fer-nos fotos.

Tot seguit vam anar a la Catedral de Sant Jaume. Era bastant ampla i extensa. Hi havia unes oques molt boniques i tothom els hi estava fent coses per atraure la seva atenció ( no donava resultat ). Quasi tota la classe es va posar al voltant de la font dels diners on molta gent va ficar la mà per agafar però no vam poder.

Quan anàvem al museu la tutora es va caure i la vam ajudar a posar-se de peu, va ser un cop força fort. Vam arribar al museu en el qual la monitora que es deia Núria ens va ensenyar una maqueta de com era Barcelona a l’època medieval,a més ens va explicar les seves parts. Vam continuar visitant el museu i la monitora ens va ensenyar un vídeo de com eren les residències i com han anat evolucionant des de l’època romana fins al segle XII. També vam veure altra maqueta d’una ciutat de la que la Núria ens explicava com era per dins de la muralla i fora de la muralla.

Per acabar el passeig vam anar a veure un església gòtica que a mi no em va agradar gens. Tenia massa coses en punxa.

Per fi s’havia acabat la sortida que a mi em va semblar avorrida, però ara havíem d’ estar quiets i sense fer el ruc perquè tocava la tornada en metro. Va ser el més divertit per a mi ja que quan tothom havia d’anar cap a casa seva en la seva parada corresponent 4 companys i jo amb la tutora ens vam haver d’ esperar unes parades més per anar a les nostres cases. Nosaltres ens vam posar al davant del tot per veure per on anava el metro. Aleshores, només parar el metro, vam córrer cap a les escales mecàniques per pujar a l’ascensor. Vam acomiadar-nos de la profe i vam anar cap a les nostres cases.

El racó preferit del meu cos

El racó preferit del meu cos

El meu cos no és molt especial, és com el de qualsevol altre persona, (pot ser que una mica més gran). Però hi ha una cosa de la que n’estic orgullós, i és de la velocitat i els reflexes que tinc amb les mans i els dits.

Encara que sempre utilitzo les mans per tot les tinc molt maltractades. Quan m’avorreixo o estic nerviós començo a treure’m les pells mortes que tinc i quan jugo a futbol com hem poso de porter, en el moment que em paro els tirs les deixo totes vermelles i brutes. Però si no fos per això potser no serien així i no m’agradaria.
Moltes vegades em diuen que sóc molt bo de porter i que tinc molta velocitat en fer moltes coses, per exemple quan estic a casa treballant o xatejant amb l’ordinador i tinc que escriure, el xicot de la meva mare sempre m’està recordant que escric molt ràpid.
Jo suposo que ser ràpid amb les mans no durarà per sempre i aniré perdent reflexes i velocitat amb l’edat, espero que això no passi, però mentrestant continuaré gaudint d’aquesta qualitat que tinc.

El meu nom

El meu nom

Jo ara explicaré si m’agrada el meu nom o no i una mica la història que té. També explicaré una miqueta el meu segon nom.

El nom que tinc no és molt comú encara que conec i he vist per la tele gent que es diu així.
El nom de Rodrigo és molt complicat de dir per als nens petits, l’haig de repetir moltíssimes vegades i no acaben de dir-ho bé. Sempre diuen “Rodigo” o “Rodi”, però això no em molesta... molt, al contrari, em fa riure.
Els pares em van posar aquest nom per el Cid Campeador: Rodrigo Diaz De Vivar.
A la meva mare li agradava molt aquest nom però el meu pare s’estimava més dir-me “Rafa”.
Tot i així em van anomenar Rodrigo Rafael. Aquests dos noms m’agraden molt encara que em fa una mica de vergonya dir-ho i no sé per què. Quan haig de posar quatre lletres per guardar una partida als videojocs sempre poso “RRBB” perquè són les inicials de Rodrigo Rafael Boeri Bica. Els amics sempre em diuen Rodrigo encara que hi ha gent que em diu Rafa o Boeri, m’agrada més que em diguin Rodrigo però no em molesta que em cridin per altres noms.
He estat cercant informació del nom i encara que no en surt molta posaré el que posa:
Rodrigo és un nom espanyol, portuguès, italià i deriva del nom germànic Rodrigo ("regla de famosos").

10 moments de felicitat

Déu moments de felicitat

1.- Surt a rebre’m a la porta de casa quan arribo de l’institut donant bots i mossegant-me la roba y els dits, vol sortir al carrer des esperada ment.

2.- Obro la porta i volen que surti al carrer per poder jugar a pilota.Els hi falta un jugador

3.- Sona el telèfon, l’agafo i pregunten per mi. Al cap d’una estona li dono una ullada a quant porto parlant, falta un minut per arribar a l’hora.

4.- Acabo de fer els deures que m’havien portat 3 hores, em sento lliure.

5.- Sona el despertador i al cap d’uns minuts entra per la porta ma mare amb l’esmorzar a les mans.

6.- Quasi és l’hora d’anar-se i la meva mare em diu que faci cua, al cap d’una estona torna amb una bossa del game amb el meu nom.

7.- Obro l’aixeta i l’agua em passa per les orelles, només escolto l’aigua quan em toca el cap durant 5 minuts, em sento a la glòria

8.- Tanco els ulls i escolto un molt bé, obro els ulls i veig un déu sobre la meva taula en un full sense el color vermell.

9.- Per fi obrirà el meu regal, quina ànsia. Li treu el llaç trenca el paper y quan el veu, se li posa a la cara un somriure d’orella a orella.

10.- Per fi és l’hora d’anar-se a dormir i només posar-me al llit em quedo adormit.